La composició dels gasos a l'atmosfera

L´atmosfera és la capa gasosa que envolta el planeta i està composta per diversos gasos en diferents proporcions. D´aquesta composició, en depenen algunes característiques de l´atmosfera, com, per exemple, la mesura en què arriba la radiació solar a la superfície terrestre. Als gasos que es troben de forma habitual a l´atmosfera, s´hi afegeixen alguns d´alliberats pels fenòmens naturals, pels éssers vius i per l´activitat humana. Si es tenen en compte únicament criteris quantitatius, la composició de l´atmosfera es fonamenta bàsicament de dos elements, el nitrogen i l´oxigen. En efecte, l´aire que respiram està integrat en un 99% per aquests dos elements en una proporció aproximada nitrogen:oxigen de 4:1 o, el que és el mateix, en percentatges, del 78% per al nitrogen i del 21% per a l´oxigen. L´oxigen és necessari per a la respiració dels éssers vius. El nitrogen és un gas inert imprescindible per a la respiració perquè esmorteeix l´activitat de l´oxigen, que és un element molt actiu. Això no obstant, en la composició de l´atmosfera participen tot un seguit d´altres gasos. En aquest sentit, els components de l´atmosfera es poden dividir en dos grans grups: els gasos de concentració fixa i els gasos de concentració variable. Els gasos de concentració fixa són el nitrogen i l´oxigen en un 99%. L´1% restant està integrat, sobretot, pels anomenats gasos nobles: l´argó, i els altres el neó, l´heli, el criptó i el xenó. També hi trobam traces d´uns altres dos gasos, l´hidrogen i l´òxid nitrós. Els gasos de concentració variable tenen una presència quantitativament menys important, però tenen un paper molt actiu en la dinàmica atmosfèrica. Els més importants són el vapor d´aigua i el diòxid de carboni (CO2), gasos que es troben de manera natural a l´atmosfera com a conseqüència de processos com ara la respiració. El CO2 es troba a l´atmosfera en una proporció molt petita, d´aproximadament el 0,03%, però té un paper decisiu en el balanç energètic entre radiació solar i radiació terrestre. En efecte, el diòxid de carboni és un dels màxims responsables de l´anomenat efecte hivernacle. Una de les fonts d´emissió de CO2 és l´activitat humana, bàsicament per la utilització de combustibles fòssils, com ara el carbó, el gas natural i el petroli. Finalment, tot un seguit de gasos formen part de l´atmosfera a causa del seu alliberament per part dels éssers vius, com ara el metà o l´amoníac, o per raó de l´activitat humana, com les substàncies contaminants.